Herbes Santjoaneres

Recol•lecció de les Herbes Santjoaneres

Els pagesos tenien gran fe en la influencia de la lluna i el astres durant tot l’any, i sobretot de canvis d’estació, els solsticis i equinoccis, com dates especials i de caire màgiques. El parenostic de les herbes i dels cultius, esta relacionat amb el sol i la lluna. Es solstici d’estiu, comença agafar força al dia i tres dies abans desprès de sant Joan, el tres representa les tres voltes que dona la terra al voltant del sol, es un del motius que molt rituals son de tres en aquestes dates. Es commemorava el poder del sol per compartir la força, les herbes eren beneïdes per energies poderoses del solstici, eren mes guaridores. Aquest dia es recollien plantes medicinals ara com:
L’herba per excedència es la camamil.la, alguns també la recullen el diumenge des be, també ha rebut el nom d’herba de sant Joan perquè es recollia el de la festa.
La camamil.la(Santonina chamaecyparissus susbp. Magonica), avui es una espècie protegida per ser exclusiva de es illes. Antigament hi havia es segadors de camamil.la que l’anaven a recollir a una falçó i era transportada amb sac i es duia a assecar. Es un herba molt venerada, es solem emprar en infusió en nombre senar o imparell 5,7 o 9 bolles per escudella d’aigua. Ses flors tenen moltes propietats entre elles inflamacions dels ulls, mal de panxa, nervis, diarrees, regulador de la menstruació.
Herba de sant Joan (Hypericum perforatum), herba que es recollíem les flors abans de la sortida del sol del dia de sant Joan. Es posaven les flors al macerar dins oli d’oliva durant 40 dies al sol i serena. Avegades si posaven dins oli brots d’abatzer i flors de trepó. Aquest oli també rep el nom d’oli de sant Joan, un oli encara utilitzats avuidia per combatre ferides, cremades i afeccions de la pell.
El trepó(Verbascum sinuatum), es recullen les flors de trepó era una planta sagrada pels antics, s’agafen les flors fresques recitant la següent oració:
Trepó, trepó, des del ram, a la flora, per nostro senyor. Aquestes flors en posaven a macerar amb oli d’oliva 15 dies al sol. S’aplicaven unes gotes a la orella en un cotonet per l’otitis.
La falguera(Pteridium aquilinum), es creia que les llavors de falguera tenien virtuts sobrenaturals. S’anava a recollir la llavor la nit abans de sant Joan, ja que durant aquella vetllada la falguera floreix, grana i espolsa la llavor. Recollida amb un pedal de canyom i beneint-la en el nom del pare. Del fill i de l’esperit sant. Abans de dir l’oració, es feia un cercle màgic al voltant de la falguera, desprès es recitaven ses lletanies del àngels en veu alta. En acabar ses lletanies s’agafaven ses llavors les quals es creia que tenien la virtut de curar malalts i de fer fugir els mals esperits. També es solia dir quan es recollia la falguera:
De la falguera, llavor; no han vista ni trobada; perquè antes de ser granada, de l’arbe cau, de temor.
La falguera és una herba amb molta propietat; i en una dematinada; ha florit i ha granat; ha florit i ha granat, i ha escampada la llavor,
Amor, trieu-la polida,
Amor, trieu-la millor.
Altres herbes proa importants fórem la centaura, per combatre la febre; el poriol per afeccions digestives, la ruda com herba protectora dels mal averanys, la llengua de passerell per cremar-la i netejar espais, el camamil.ló per la tos i refredats, les flors de vidriella per a fer corones.